Recentment el CCN ha desfermat certa controvèrsia proposant votar amb la butlleta de l’1-O a totes les eleccions que es convoquin a partir d’ara, almenys, fins que els partits polítics no aixequin la suspensió de la DUI; si més no allà on no concorrin forces polítiques independentistes sense representació parlamentària i malgrat que el sistema ho comptabilitzi com a vot nul.
Cal aclarir, però, que no som nosaltres qui fem de la butlleta de l’1-O un vot nul, sinó els partits i entitats del procés a qui se’ls va confiar recuperar la llibertat de Catalunya. En qualsevol cas, la butlleta de l’1-O és molt més que un vot a una candidatura de partit. Està dotada d’una profunda càrrega simbòlica: és la prova fefaent d’una traïció. I per això volem que esdevingui la màxima expressió de la voluntat d’aquells que ens neguem a col·laborar amb l’enemic i viure dins del seu marc mental. La butlleta de l’1-O és, doncs, el vot simbòlic a una llista de país; una llista cívica, sense noms, sense quotes de partit i sense cap altra ideologia que fer efectiu el mandat popular expressat en el referèndum d’autodeterminació de 2017. És un instrument cridat a ser el primer pas d’un moviment popular de denúncia constant i permanent amb la finalitat de deslegitimar la incomprensible deriva dels partits del procés i tornar a posar la voluntat sobirana dels milions de ciutadans que vàrem votar «sí/òc» a la centralitat política del país.
Votar en clau nacional amb la butlleta de l’1-O és l’únic vot útil de l’independentisme, més enllà d’algunes alternatives extraparlamentàries que malauradament no podran concorre arreu a les eleccions municipals per manca d’estructura. Votar amb la mateixa butlleta de l’1-O ens ha de servir per deslegitimar un sistema polític podrit sobre el qual fa uns anys haguéssim apuntalat erròniament les estructures d’un nou estat. A més, ens servirà per contar-nos i per conèixer amb precisió en quin moment serem prou nombrosos per garantir l’èxit de representativitat de la tan aclamada llista cívica, que ni els partits del procés ni les entitats de la dissidència controlada gosen presentar, si no és amb la finalitat de projectar-hi la seva llarga ombra. Així mateix, ha de servir per despertar aquella consciència col·lectiva que ens va fer actuar heròicament com un sol poble quan aquest es va alçar amb veu pròpia per reclamar la independència. Però sobretot, ha de servir per impedir que els partits i entitats del procés ens esborrin la memòria d’haver guanyat i evitar que ens enfonsin novament en l’autonomisme tòxic i victimista de sempre. En definitiva, la butlleta de l’1-O permet concentrar-nos al voltant d’una poderosa idea molt més noble que els interessos dels partits i les agendes ocultes de les seves cúpules. És així com proposem trencar la divisió de l’independentisme i tornar a desbordar l’agenda política del país amb un clar missatge: hem guanyat i volem que els nostres representants facin efectiva la nostra victòria!
Sigui com sigui, capgirar l’actual escenari polític requereix iniciar un moviment de base que vagi a contracorrent de l’agenda dels partits del procés i de les entitats i mitjans de la dissidència controlada. La nostra finalitat ha de ser tallar les principals fonts de finançament dels partits, començant per les derivades de l’administració local i comarcal i acabant per la designació de càrrecs triats a dit, arran de les nacionals catalanes. Si els partits del procés i les entitats de la dissidència controlada redueixen la mobilització social de l’independentisme a la simple expressió del vot, el vot ha d’esdevenir la nostra principal arma. Si el vot ens ha dividit, el vot ens ha de tornar a unir. I si no pot servir per fer la independència, que almenys no serveixi per alimentar ni donar poder ni quotes de representació a agraïts polítics col·laboracionistes.
Els partits del procés ens volen presoners del seu propi discurs. Ens diran que votar nul afavoreix l’unionisme. Tanmateix, no ha estat sota el govern de partits unionistes que el català ha anat perdent força a les escoles, als mitjans i a la vida social, molt especialment entre el jovent. No ha estat sota el govern de partits unionistes que la Generalitat ha creat disset nou impostos inexistents a cap altra comunitat, amb la finalitat de recaptar 5.000 M€ anuals; i tot per evitar haver d’enfrontar-se al govern espanyol pel dèficit fiscal, oblidant una de les grans reivindicacions de l’independentisme. No ha estat sota el govern de partits unionistes que Catalunya ha perdut la major part d’inversions públiques en infraestructures i que ha experimentat retallades sense precedents en la despesa pública que més afecta l’estat del benestar i els serveis socials. Ni ha estat sota el govern de partits unionistes que la Generalitat ha actuat com acusació particular contra la mobilització de les nostres bases, col·laborant amb un sistema judicial capaç d’admetre falses acusacions de terrorisme, falsejar proves i testimonis, i tergiversar el procediment judicial en favor del relat de l’estat espanyol, que no és altre que el relat adoptat pel processisme. Aquests i no altres, són els veritables represaliats!
Votant en clau nacional amb la butlleta de l’1-O pretenem emular les consultes populars que des d’Arenys de Munt varen sacsejar tot el país arribant a mobilitzar el 16% de l’electorat. Aquella significativa minoria espontània, incontrolada i sense filiació ni representació va desembocar en una àmplia majoria social a favor de la independència de Catalunya l’1-O de 2017, desbordant l’agenda política del país durant tota una dècada. Aquell va ser el detonant de la nostra victòria i pretenem que ho torni a ser.
I si en algun moment, els partits volguessin recuperar els vots perduts ni que sigui per impedir que els partits unionistes accedeixin al poder a Catalunya, només hauran de fer una cosa: aixecar la suspensió de la DUI i fer efectiu el mandat popular de l’1-O.
Albert Pont, president del CCN